COSTUMS QUE PERDUREN
Quan era ben menuda, els diumenges la meua iaia sempre cuinava
uns pastissets, una paella i qualsevol llepolia.
Ara que no està, recorde les trastades que tramava,
però ella sempre els deia, deixa la xiqueta que ja badaia.
Tots els diumenges olorava aquell socarrat i sabia que ella estava al costat.
Apesar que ara que ja no hi és, la costum a perdurat.
Ara és el meu pare, el que fa aquell socarrat.
Jo sabia que em volia, no obstant, no ho esperaria
aquell adeu que va parar el temps i ens va portar melancolia,
ara cada vegada que olore la paella, se'm fa el cor gegant recordant aquell dia.
Fornés Soriano, Natalia
No hay comentarios:
Publicar un comentario