Tasca 11 - Projecte d'Investigació

LA REPRESENTACIÓ DE LA LITERATURA LGTB+ EN LA PRIMÀRIA

Aquest projecte d'investigació sobre la representació LGTBQ+ a la literatura infantil i juvenil (LIJ) a l'educació primària és una iniciativa amb una base sòlida i un equip experimentat. Les dades proporcionades mostren que els professors Guillermo Soler-Quílez i Héctor Caselles-Ern tenen una destacada experiència en noves pedagogies i estudis literaris relacionats amb temes LGTB+. Amb els seus màsters en recerca educativa, estan ben preparats per a abordar l'anàlisi tant quantitativa com qualitativa de la representació en la LIJ.

D'altra banda, els mestres Hugo Cortés-Pons, Miguel Ferrer-Far, Vicky Puig-Ruiz i Maria Soledad Villarrubia-Zúñiga, tots amb una llarga trajectòria a l'educació primària, aporten una rica experiència pràctica en la introducció i promoció de la literatura LGTB+ a les seues aules. La seua devoció a la inclusió i la diversitat és evident, creant ambients educatius oberts on els estudiants poden explorar les diverses identitats sexuals i de gènere amb respecte.

El pla de treball proposat és detallat i integral, cobrint totes les fases necessàries per a realitzar una investigació completa i significativa. La combinació d'experts en recerca i professionals de l'educació fa que aquest projecte tinga una base equilibrada i prometedora per abordar la relació entre la representació LGTBQ+ a la LIJ i la formació d'actituds i valors entre els alumnes de primària.

L'objectiu d'aclarir com aquesta representació afecta les percepcions dels estudiants i proporcionar eines pràctiques per millorar la qualitat i l'autenticitat d'aquesta representació destaca la intenció d'aquest projecte d'impactar de manera positiva en l'educació primària i promoure actituds inclusives i respectuoses cap a la diversitat.

Tasca 10 - Educació en 2050

Aquesta eina és un model de llenguatge desenvolupat per OpenAI, conegut com a ChatGPT. Les seues eines inclouen la capacitat de generar textos coherents i contextualment rellevants basats en les preguntes i indicacions que rep. Utilitza una arquitectura d'intel·ligència artificial anomenada GPT-3.5.

Pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial en educació, considere que pot ser una eina potent per millorar l'aprenentatge i personalitzar l'experiència educativa. La tecnologia pot adaptar-se a les necessitats individuals dels estudiants, proporcionar recursos personalitzats i fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. No obstant això, és important mantindre un equilibri i assegurar-se que l'ús de la IA en l'educació estiga guiat per ètics i responsables principis.

Fer servir ChatGPT no és difícil i pot ser una ajuda valuosa en diversos aspectes acadèmics. Amb només formular preguntes o proporcionar indicacions clares, pots obtindre respostes detallades i contingut informatiu en diversos temes. La interfície és senzilla i intuïtiva, permetent als usuaris aprofitar les capacitats del model per aconseguir suport en tasques com la redacció, la generació d'idees o l'aclariment de conceptes. Això fa que ChatGPT siga accessible i útil per a estudiants, investigadors i professionals que necessiten assistència ràpida i fiable en els seus àmbits acadèmics.

Finalment, sí que estic d'acord amb el relat que he generat anteriorment sobre l'educació en 2050 i la diversitat afectivo-sexual. Abordant els possibles avanços tecnològics, la personalització de l'aprenentatge i la importància de la diversitat en l'educació. Per tot això, cite el relat que ha creat:

En el futur, la comprensió i acceptació de la diversitat afectivo-sexual seran aspectes fonamentals de la societat i, per extensió, de l'educació. L'educació afectivo-sexual evolucionarà per reflectir una comprensió més profunda i respectuosa de la diversitat de gènere i orientació sexual.

Les escoles estaran compromeses amb la creació d'entorns inclusius i segurs, on tots els estudiants puguin ser ells mateixos sense por de discriminació o prejudicis. S'implementaran programes educatius que abordin temes de diversitat afectivo-sexual des d'una edat primerenca, fomentant la tolerància, l'acceptació i el respecte mutu.

Els currículums incorporaran continguts que reflecteixin la riquesa i la complexitat de les identitats de gènere i orientacions sexuals. Això no només educarà els estudiants sobre la diversitat, sinó que també contribuirà a prevenir prejudicis i estereotips. Les lliçons sobre història, literatura i ciències socials inclouran figures i esdeveniments rellevants de la comunitat LGBTQ+ per donar visibilitat a aquesta part important de la història humana.

Les institucions educatives promouran activament la formació del professorat perquè puguin gestionar amb sensibilitat les qüestions relacionades amb la diversitat afectivo-sexual i oferir un suport eficaç als estudiants. Es fomentarà una actitud oberta i inclusiva per part del personal docent i es donarà suport a les organitzacions estudiantils i grups que promouen la diversitat i la igualtat.

L'educació afectivo-sexual també abordarà la salut mental, donant importància al benestar emocional dels estudiants, especialment aquells que pertanyen a comunitats que poden experimentar un major risc d'assetjament o discriminació. Es proporcionaran recursos i serveis de suport per assegurar-se que tots els estudiants es sentin recolzats i respectats.

En aquest context educatiu, la diversitat afectivo-sexual serà celebrada com una part integral de la riquesa humana. Aprendre sobre aquesta diversitat no només crearà individus més comprensius i respectuosos, sinó que també contribuirà a la creació d'una societat més inclusiva i justa en el futur.

Tasca 9 - Recorde

Recorde el feliç que soc amb qui soc.

Recorde el dia més bonic quan vaig entrar a la banda del meu poble. 

Recorde que són 16 anys els que s'emportava Bach amb la seua parella. 16 notes de distància del Clau Ben Temperat de la seua dona. 

Recorde tots i cadascun dels estius amb la meua àvia, fins enguany. 

Recorde als meus xics i el lliure que he pogut ser gràcies a ells. 

Recorde les meues metes i com les he anat superant amb el temps. 

Recorde la primera vegada que vaig xafar la facultat i va passar a ser ma casa. 

Recorde que tots tenim aquesta clau que obri tots els panys. 

Recorde les dues vegades que estat a punt de tocar el cel.

Recorde i sempre recordaré aquesta estrela que brilla cada nit.

Recorde que soc qui vull ser.

I tu, què recordes?

Tasca 8 - Avanços de la Investigació Literària

He escollit La Clau que Obri Tots els Panys de Vicent Andrés Estellés per la seua profunda rellevància històrica i literària. Va ser un destacat escriptor valencià, poeta, i dramaturg. Algunes de les seues obres que més ressò han tingut són: Llibre de meravelles (1955), Com un càntic d'oliveres (1971), i Roma, pel cap baix (1981). Estellés va ser també coetani i amic de Joan Fuster, i la seua influència en la poesia i la cultura valencianes continua sent notable. La seua producció literària va contribuir significativament a la revitalització de la llengua valenciana. Aquesta obra (La Clau que Obri Tots els Panys) captura l'esperit d'una època marcada per la dictadura franquista i la necessitat de resistència cultural. Estellés, amb la seua ploma excepcional, explora temes com la identitat, la memòria i la lluita per la llibertat, que ressonen més lluny del seu context immediat. L'estructura fragmentada i l'estil literari ric d'Estellés augmenten la riquesa de l'obra, proporcionant una experiència literària que va més enllà de la narrativa convencional. La seua participació activa en moviments culturals i polítics durant una època de repressió afirma la seua dedicació a la resistència i la defensa dels drets civils. No obstant això, l'any vinent serà el seu centenari d'ençà que va nàixer, per tant, serà un any escolar, molt probablement, dedicat a ell. Per tot això, els propòsits d'aquesta investigació són: elaborar una anàlisi literària detallada de l'obra, explorant els seus elements estilístics, mètrics i simbòlics; investigar les connexions entre la poesia d'Estellés i els esdeveniments polítics i socials de l'època, examinant com aquests es reflecteixen en la seua obra; explorar la influència de la memòria històrica i cultural en la construcció de la identitat individual i col·lectiva en la poesia d'Estellés; i, finalment, com portar-ho a una aula de primària.

Referències bibliogràfiques:

Febrés, X. (1980). Mural del País Valencià, el Cant General de Vicent Andrés Estellés (entrevista), Serra d'Or, febrer, pp. 35-37

Monjo, J.M. (1982). Una aproximació a Vicent Andrés Estellés. Lletres de canvi. 7. pp. 93-94

Parcerisas, F. (1975). Funcions i figures de Vicent Andrés Estellés. Els Marges. 5. pp. 118-130

Pi de Cabanyes, O. (1986). Estellés l'infant procaç. Serra d'Or. 316. p. 23

Rosselló, R.X. (2004). Vicent Andrés Estellés i la renovació teatral durant la dictadura franquista. dins Ferran Carbó et al. (eds.), Vicent Andrés Estellés, Alacant, IIFV, pp. 217-248

Tasca 6 - Un País per Llegir-lo

Un País per Llegir-lo és un programa literari de RTVE que convida als lectors a descobrir els secrets i històries de l'ecosistema literari de la nostra ciutat. Durant aquest recorregut, tindràs l'oportunitat d'explorar els racons literaris amb les i els autors nous i consagrats del nostre país, mentre comprens el panorama de la literatura contemporània.

En aquesta nova ocasió, li ha tocat el torn a Tarragona, una ciutat costanera del nord-est d'Espanya coneguda pel seu ric passat romà -antiga capital romana-, que és evident en el seu patrimoni arquitectònic ben conservat. A més, els turistes també se senten atrets per les seues platges mediterrànies i el seu agradable clima. La ciutat també és coneguda pels seus festivals i esdeveniments culturals com la Setmana Santa i el Festival Internacional Dixieland. Tarragona combina harmoniosament antiguitat i modernitat i ofereix una experiència única en la costa catalana.

Al llarg d'aquest programa explora a 3 autors, una biblioteca i un projecte a la vora de la platja. No obstant això, s'ha considerat de gran interés l'aportació d'unes petites dades més per apropar-nos a aquests autors i els respectius llocs.

"No em sent lliure quan escric, però és el lloc on més lliure em sent"

Pol Guash és un escriptor i poeta català nascut a Tarragona. Ha estat graduat en lletres i després en màster en construcció i representació de la identitat cultural a la Universitat de Barcelona. Amb tot això, va estudiar teoria i literatura modernes al King's College de Londres. Ha sigut professor associat de crítica literària i cultural a la Universitat de Buffalo. Com a autor, ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls de poesia Tanta gana i La part del foc, guanyadors del Premi Francesca Garriga 2018 i el Premi López-Pico 2020, respectivament. A més, el gener de 2021 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la catalana per la novel·la Napalm al cor. La novel·la ha estat traduïda a molts idiomes i ha guanyat diversos premis, com el Premi 42 Revelació en català i el Premio Talento a bordo del Festival Eñe de Madrid. Guasch també participa en diversos festivals nacionals i internacionals, recita els seus versos i col·labora habitualment amb mitjans com RAC1, Cadena SER i el diari Ara.

"Les noves generacions cresquen amb nosaltres"

Des de la seua creació, La Capona ha estat un centre social i cultural al servei de la ciutat i dels seus habitants, com a model de comerç proper i referent a la lògica del bé comú. A partir d'aquí, Combinats espera seguir aquest camí, sabent que construir una base de consumidors combina la velocitat necessària per reiniciar amb una visió a llarg termini de les estructures subjacents de la participació ciutadana.

"La literatura és una part de la realitat, la part de la realitat que millor i més àmpliament explica la resta de la realitat"

Carlos Barral (1928-1989) fou un influent editor i poeta català conegut per les seues contribucions a la literatura espanyola moderna. Va fundar l'Editorial Seix Barral l'any 1963 i va ser un important defensor de la modernització i difusió de la cultura literària espanyola. Barral va ser un poeta prolífic que va explorar qüestions socials i existencials en les seues obres. Altrament, fou un membre actiu del moviment de la "poesia social" dels anys 60 i va contribuir a la revifalla de la literatura postfranquista. La seua imatge perviu com a símbol de la creativitat editorial i literària, deixant un llegat perdurable.

"Soc qui soc, gràcies a eixes lectures"

Jorge Carrión és un escriptor i editor espanyol, nascut en 1976 a Tarragona. Destaca la seua labor de promoció de la literatura i la cultura. Carrión és autor de diverses obres, entre les quals destaca Llibreries (2013) que explora el món de les llibreries a escala mundial. També escriu assajos, novel·les i col·labora en diversos mitjans. El seu enfocament literari sovint explora la relació entre lloc, cultura i identitat. Addicionalment, va treballar com a comissari d'exposicions i docent. Les seues contribucions cobreixen una àmplia gamma de temes culturals i literaris.

"I si traiem aquests llibres d'ací del projecte a fora i fem tallers a les escoles i fora?"

Són una entitat que promou el foment de la lectura i l'educació social transformadora, duent a terme tallers creatius i formació per a famílies i professionals de l'àmbit social i educatiu

A tall de cloenda, m'agradaria acabar amb els versos d'en Pol Guash per fer-nos reflexionar:

“Parlar, de nou, aquella llengua

amb que et van dir que no per primer cop.

Parlar, de nou, una esperança.

Però sempre, l’esperança,

al primer que s’ha de perdre,

per si de cas, no l’esperis.

El bosc buit, les cases buides, la ciutat buida.

Qui em vindria a buscar en mig d’aquell lloc?

Qui em diria, ara, que no, amb una llengua sense una llengua?

Més endavant han marxat els tancs.

Més endavant has marxat tu.

Fill, el foc és sempre a dins,

com si tingués napalm al cor.”

Napalm al cor, 2021

Tasca 7 - A les dones d'Espanya. María Lejárraga

Com portaries a l’aula el documental A las mujeres de España. María Lejárraga? #CinedUA

Per a portar a l'aula de primària aquest documental s'hauria de començar amb una xicoteta contextualització històrica. S'haurà d'explicar que el documental tracta sobre una dona anomenada María Lejárraga que va viure fa molt de temps a Espanya. Aquesta dona és una figura destacada al nostre país a principis del segle XX. Ella va ser escriptora, feminista i esposa del dramaturg Gregorio Martínez Sierra. A més, cal fer un especial èmfasi en el fet que inicialment escrivia sota el nom del seu espòs, i que més tard va reclamar la seua pròpia identitat literària.

Seguidament, caldrà destacar els seus assoliments com la seua contribució a la literatura i el seu paper en la lluita pels drets de les dones. Per a això podrem utilitzar exemples concrets i, si és possible, mostrar extractes dels seus escrits adaptats per a l'edat de les xiquetes i elss xiquets.

Una vegada finalitzat el documental, serà de vital importància obrir un torn de preguntes obertes perquè l'alumnat facen qüestions o incerteses del que acaben de veure. Això ens pot generar discussions interessants i permetre'ns abordar qualsevol inquietud que tinguen.

Al cap i a l’últim, podem fer una activitat com és un clar exemple el de dibuixar escenes de la vida de María Lejárraga o, fins i tot, escriure xicotetes històries inspirades en el seu treball, fent protagonistes a dones de la seua casa, és a dir, a la seua mare, germana, àvia, tia...

Per a rematar la sessió, hem de crear-los la curiositat amb connexions de temes actuals, posant en relleu amb les idees d'igualtat i apoderament de les dones que defensava María Lejárraga. També, caldrà parlar sobre la importància de la igualtat de gènere i com tots podem contribuir a un món més just.

De quina manera es lliga amb la Didàctica de les Llengües i la Literatura? 

Aquest documental es pot vincular de manera significativa amb la Didàctica de les Llengües i la Literatura en un entorn educatiu.

En primer lloc, se centra en la vida de María Lejárraga i brinda l'oportunitat de desenvolupar habilitats lingüístiques. Es poden utilitzar extractes del seu treball per a millorar la comprensió lectora i estimular el debat sobre l'ús del llenguatge en diferents contextos històrics.

En segon lloc, ho podem vincular mitjançant l'exploració dels gèneres literaris, ja que podem presentar als estudiants gèneres com el drama, la ficció i la poesia i discutir com les seues obres contribueixen a la diversitat de la literatura.

Un altre cas seria el context històric-social, el qual ens proporciona un context històric i social fascinant en estudiar la seua vida, pel fet que les i els estudiants poden comprendre millor la connexió entre la literatura i l'entorn en el qual va tindre lloc.

A tall de cloenda, crec que dues claus molt importants són: la promoció de la igualtat de gènere i la creativitat literària. En primer terme, el cinema documental pot ser una eina poderosa per a abordar les qüestions de gènere en l'ensenyament de la llengua i la literatura. Poden participar en debats sobre com les dones han enfrontat desafiaments històrics en la literatura i com les seues contribucions influeixen en la forma en què entenem la literatura hui. I, en últim terme, ens permet l'expressió de la creativitat per crear els seus propis contes, poemes i, addicionalment, obres de teatre inspirades en els temes i l'estil literari de Lejárraga.

Es possible investigar a propòsit de les dones en España?

Per descomptat, les investigacions sobre les dones en el nostre país són un quefer molt interessant i instructiu. Es pot explorar temes que van des de dones notables en la història fins a temes contemporanis relacionats amb la igualtat de gènere.

Per a començar podem iniciar les nostres investigacions amb les dones en la història d'Espanya; els moviments feministes; les artistes, les escriptores i altres figures culturals; els rols de les dones en la societat actual i la seua evolució al llarg del temps; les dones en les ciències; la literatura feminista, en l'àmbit estatal o mundial; etc.

Queda molt per dir?

Encara que algunes escriptores espanyoles del segle XX han obtingut reconeixement, encara queda molt per explorar i ressaltar les seues aportacions. Moltes d'elles han sigut eclipsades pels seus contemporanis masculins i les seues obres menys conegudes mereixen una atenció renovada. El context històric i social de l'Espanya del segle XX, marcat per la Guerra Civil i la dictadura franquista, va tindre un profund efecte en aquests escriptors. 

Una anàlisi en profunditat de les seues obres pot proporcionar una comprensió més àmplia de la relació entre la literatura i els esdeveniments polítics. Altrament, el seu paper central en el moviment feminista no ha sigut plenament explorat, i el seu activisme i els seus escrits feministes proporcionen una valuosa visió del desenvolupament del feminisme espanyol. Les xarxes interpersonals i literàries en les quals van participar també són àrees d'investigació fructíferes que poden llançar llum sobre la col·laboració i el suport mutu d'aquestes dones.

En última instància, una avaluació més exhaustiva de la recepció crítica, l'impacte en l'educació i els estudis comparatius d'aquestes escriptores contribuiran a una comprensió més completa del seu llegat i impacte en la cultura i la literatura llatinoamericanes del segle XX.

TAREA 6. PROGRAMA: UN PAIS PARA LEERLO. CASTELLÓN DE LA PLANA.

Tras haber visualizado en clase el programa Un país para leerlo centrado en Castellón de la Plana procedo a resaltar aquellos aspectos que más me han llamado la atención del mismo.

Los escenarios que se presentan de Castellón en el programa son muy bonitos. Yo no he tenido oportunidad de visitarlo y gracias a la visualización me he acercado más a la ciudad, pudiendo observar muchos de sus lugares con encanto.

El programa ofrece, además, una serie de entrevistas a dos autoras Paula Bonet y Alicia Gimenez Bartlett, en las que Raquel Lanseros, poeta, realiza una estupenda labor al entrevistarlas.

Respecto a la entrevista ofrecida por Paula Bonet, se puede destacar que centra su trabajo en la pintura y la escritura. Esta autora “no contempla la imagen sin la palabra y tampoco contempla la palabra sin la imagen”.

Su primera incursión con palabras es La anguila. Tiene dos partes: una primera parte de violencias invisibilizadas, y una segunda parte de violencias aparentemente evidentes que también están invisibilizadas. Su tema central es la violencia contra el cuerpo de las mujeres.

Surge también la veneración por los antepasados. La anguila comenzó siendo una carta de amor dirigida a su abuelo. Cuando él fallece la comienza a escribir pues para ella ha sido una pérdida irreparable. Quería que el libro fuera “carne que palpita, que quieres coger, pero resbala”, haciendo un símil con el cuerpo de la anguila. No obstante, aparece otra figura en su trabajo, a quien ella llama abuela Juanita. En un principio, iba a aparecer solo su nombre en una de las primeras páginas, pero acabó tomando protagonismo a lo largo de todo el libro. La anguila terminó siendo una carta de amor a su abuela.

Por último, aparece Paula leyendo unas líneas de su libro. A través de ellas, se puede percibir el dolor y la tristeza que siente la abuela por la pérdida del abuelo. (O más bien, el propio sentimiento de Paula por su abuelo)

Otro punto a destacar del programa muy interesante son las recomendaciones que hacen las personas de Castellón de la Plana sobre los libros que más les han gustado. Como espectadores podemos dejarnos guiar por estas recomendaciones y animarnos a leer todo aquello que nos recomiendan.

Posteriormente, aparece la Librería ARGOT. Nos cuentan que se plantearon un cambio y comenzaron su proyecto para dinamizar la lectura con eventos culturales: presentaciones, conciertos, talleres para niños, cuentacuentos. Una iniciativa, sin duda, preciosa.

Otra de las recomendaciones que aparecen en el programa, viene dada por Laura Chivite, escritora, y nos recomienda El viaje inútil de Camila Sosa Villada. Cuenta la historia de cómo la escritora aprendió a escribir y a hacer literatura, remontándose hasta su niñez y las experiencias pasadas de su vida.

Además, se nos presenta la historia mitológica sobre cómo se fundó Castellón. Según la leyenda, un gigante bonachón (Tombatossals) y su pandilla de amigos fueron los encargados.  Fue gracias al escritor local, Josep Pascual Tirado, que publicó en 1930 esta historia de tradición oral, que hoy en día la tenemos escrita.

Otra de las entrevistas ofrecidas es a Alicia Giménez Bratlett, autora de novela negra española.

Como menciona en el programa, Petra Delicado, es una de sus personajes más importantes. Es inspectora de policía y protagonista de la novela que tiene el mismo nombre. El origen de Petra Delicado surgió cuando leía a Patricia Crowther, pues se percató que era novela negra pero no como la de los clásicos, no tan canónica, y permitía humor y crítica social. Alicia quería probar con una de esas novelas con una protagonista femenina, cercana en ella en edad para poder ponerse en su interior.

En su último libro “La presidenta”, se trata el tema de la corrupción política. Sus protagonistas son las hermanas Miralles.

De Alicia, también me quedo con las siguientes reflexiones:

“El dinero no puede comprar el amor, ni la tranquilidad de espíritu, ni tampoco la cultura. Hay mucha gente con mucho dinero que no ha leído un libro en su vida, y eso se nota. Si realmente quieres tener algo que te distinga, lee, ve películas interesantes, escucha música, preocúpate un poco de tu alma, porque el alma sale retratada mucho más de lo que creemos”.

 

Y qué razón tiene. Sabias palabras.

Antes de finalizar el programa, se presenta el club de lectura La farola, fundado por Carlos Tosca y Georgia Iordache. Es una magnífica iniciativa para que los lectores que acuden a él, conozcan gente de muchas edades y comparten la pasión por la lectura.

Concluyo este resumen-descripción del programa con la aportación del libro de Benito Pérez Galdós, en el cual recreó el paisaje castellonense.

Tasca 5 - Lectura Multimodal

L'augment de la importància de la imatge en la comunicació digital destaca la necessitat d'ensenyar als nens a comprendre i crear textos multimodals, que combinen diversos elements com text, imatges i vídeos per expressar significat (Monsalve, 2015). És per aquest motiu, que la nova llei d'educació, la LOMLOE, incorpora aquesta idea a les competències educatives i investigacions mostren com l'ús de múltiples sistemes en la lectura i escriptura pot estimular el pensament crític (Calle i Pérez, 2018) i la creativitat de l'alumnat (Roberts, Brugar, Meyer i Waito, 2017).

Tanmateix, pel que ens respecta a nosaltres com a docents, hem de tindre clar que el vídeo guanya protagonisme com a text multimodal, oferint diversitat en l'aprenentatge, motivació, creativitat i competència digital. Segons Daniel Cassany (2021), el seu ús connecta als estudiants amb el món real. La contextualització de l'aprenentatge és clau, emprant activitats i materials autèntics, incloent-hi textos multimodals.

Consegüentment, per a treballar-los en classe, pots triar-los segons el context d'ensenyament o diversificar per a ensenyar conceptes clau, aprofitant el seu caràcter motivador. Per aquest fet, és essencial seqüenciar activitats per a desenvolupar habilitats d'interpretació i producció.

Al capdavall, l'ús d'aquests textos planteja desafiaments per als mestres, ja que han d'evitar que els estudiants es confonguen en lectures multimodals complexes que requereixen habilitats de comprensió i creació alternatives.

1. Presentació de diapositives

L’alumnat crea un text multimodal públic from cristofolferrer

L'alumnat de la Universitat de Barcelona ha creat aquest Slideshare per plasmar una ruta literària amb la seqüenciació que s'ha seguit per poder dur a terme aquesta mena de projecte. De manera que, és un clar exemplar per tindre una guia i poder-la dur a terme en les nostres aules.

2. Booktràiler

Booktràiler creat per l'editorial Barcanova per promocionar el nou llibre de Margarida Aritzeta, La NIT de la papallona, guanyadora del 12é Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil (LIJ).

3. Booktuber

Per concloure, la Marta, després de l'èxit dels dos anteriors vídeos, ens recomana una sèrie de llibres que s’ha comprat per Sant Jordi. Com El nom del vent de Patrick Rothfuss, The sky is everywhere de Jandy Nelson i Xènia, #KeepCalm i fes un tuit de Gemma Pasqual i Escrivà, entre altres.

Tasca 4 - Dones en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Carmen Conde, nascuda a Cartagena (Múrcia) el 15 d'agost de 1907, va ser la primera dona que va ser acceptada a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) en el 1978. L'any 1914, es va traslladar amb la seua família a Melilla i va tornar a Cartagena el 1920. Durant aquests anys va començar a treballar a la Societat Espanyola de Construcció Naval Bazán i va publicar els seus primers articles a la premsa local. Va estudiar Magisteri i el 1927 va conéixer el poeta Antonio Oliver Belmás, qui la va assessorar en aquesta etapa. Va publicar a revistes poc conegudes dirigides per Juan Ramón Jiménez i la seua primera obra Brocal va veure la llum el 1929. Dos anys després, es casa amb el poeta Antonio Oliver i funden la primera Universitat Popular de Cartagena. L'any 1934 publica Júbilos amb un pròleg de Gabriela Mistral.

Durant l'esclat de la Guerra Civil, Oliver va unir-se a l'exèrcit republicà. Fet que va desenvolupar a la renúncia de Carmen a la beca que havia obtingut per estudiar institucions de cultura popular a França i Bèlgica. Així i tot, va continuar els seus estudis a la Facultat de Lletres de València i va aprovar les oposicions per treballar a les biblioteques. Anys després de la Guerra Civil, Oliver va viure en reclusió a Múrcia, mentre que Carmen es va establir a El Escorial, a casa d'uns amics. La dècada dels anys 40 va ser molt productiva des del punt de vista literari per a ella. Va fer servir noms ficticis com Magdalena Noguera, Florentina del Mar i altres. Va treballar per a l'Editorial Alhambra, va col·laborar en la Secció Bibliogràfica del CSIC i en la Secció de Publicacions de la Universitat de Madrid.

Al llarg de la seua trajectòria ha rebut molts premis, són un clar exemple el Premi Elisenda de Montcada per Las oscuras raíces (1953), el Premi Nacional Simón Bolívar de Siena per Vivientes de los siglos (1954), el Premi Doncel de Teatre Juvenil pel llibre A la estrella por la cometa (1961), el Premi Nacional de Poesia per Obra poètica (1967), el Premi Benito Pérez Galdós de Periodisme, el Premi Adelaida Ristori del Centre Cultural Italià i el Títol d'Almirall de l'Estat de Nebraska (1979), el Premi Ateneu de Sevilla per Soy la madre (1980) amb el lliurament de les claus de la ciutat de Miami i el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1987).

Comptat i debatut, va cultivar diversos gèneres i la seua contribució a la cultura, juntament amb el seu marit, Antonio Oliver, va ser exemplar. Els seus darrers anys els va passar en una residència de Majadahonda. El 1994, va formalitzar la donació del seu llegat cultural a la seua ciutat natal, Cartagena. I va morir el 8 de gener de 1996 a Madrid.

Tasca 1 - El Meu Altre Jo

El curs passat, estic segur que tots els alumnes de la meua classe tindrem moltes històries per a contar sobre la nostra mestra, Noèlia Grau. Ella va ser la millor docent que podia somiar, i sempre la recordaré amb un somriure.

Noèlia era una mestra molt simpàtica i amable. Sempre ens saludava amb un somriure, d’orella a orella, cada matí i ens feia sentir importants. Tenia un estil d'ensenyament que ens feia sentir còmodes i confiats per a preguntar i aprendre. Ens explicava les lliçons de manera divertida i ens animava a participar a classe. Recorde que sempre ens deia: "No hi ha preguntes tontes, només preguntes intel·ligents". Això em va ajudar a superar la meua timidesa.

El que més em va agradar del curs passat va ser quan vam fer un projecte sobre els animals de la selva. Va ser molt emocionant perquè vam investigar i vam fer presentacions davant de la classe. La mestra ens va donar llibres sobre els animals i va ser la primera vegada que em vaig sentir tan interessat a llegir. Vaig llegir molts llibres sobre els animals de la selva i vaig descobrir moltes coses noves.

Les meues lectures preferides del curs passat van ser els llibres d'aventures. Vaig llegir "L'illa del Tresor" i "Les aventures d'Alícia al país de les meravelles". També vaig llegir "Harry Potter i la pedra filosofal" i em va encantar com la senyora Martínez ens va llegir un capítol cada dia abans de l'hora d'àlgebra.

La meua autobiografia lectora ha canviat molt des de l'inici del curs passat. Abans, no llegia gaire, però ara m'encanta llegir llibres d'aventures, misteri i ciència-ficció. Noèlia va ser qui em va inspirar a llegir més i a gaudir de les històries. Estic emocionat per continuar llegint més llibres aquest any escolar i aprendre coses noves com ho vaig fer amb ella l'any passat.

Tasca 2 - Blog d'Investigació

El blog LletrA - La Literatura Catalana a Internet s'inicia a finals de l'any 2000 amb petites publicacions en línia d'articles en referència a la literatura catalana produïts pels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'any següent van tindre lloc els primers webs d'autores i autors i obres catalanes, que al llarg del temps han anat augmentant exponencialment. A més, s'han creat i actualitzat nombrosos projectes digitals com el nostre cas el portal LletrA en tres versions lingüístiques (català, castellà i anglés), amb informació rellevant de les autores i autors en els seus diferents períodes. A banda d'això, hi són els panorames generals sobre èpoques i temes; el web de Música de poetes i la publicació d'Argus mensualment.

El projecte també ha desenvolupat, en col·laboració amb institucions públiques i privades, una sèrie d'exposicions virtuals, projectes presencials/virtuals, així com diversos recursos, eines i mètodes conjunts basats en web per a l'ensenyament i aprenentatge en línia de la literatura catalana. Posem com a exemple la Viquilletra amb la coparticipació de La Conselleria d'Educació de la Comunitat Autònoma de Catalunya, o Mestresclass, en acompanyament amb l'ARA.

Algunes de les seues iniciatives per difondre la poesia a les xarxes socials inclouen els vídeos de Poesia Dibuixada (amb Catorze). Aquest projecte és impulsat per celebrar els 15 anys del portal LletrA. És una proposta literària on l'art, la poesia i l'audiovisual s'agomboien per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació d'obres breus d'art audiovisual. Cada poesia dibuixada integra el seu propi poema d'una autora o autor, tant clàssic com contemporani. En aquests poemes la Sílvia Bel és l'encarregada de posar-hi la veu i la Marta Bellvehí és la comanadora de posar-hi el color i la il·lusió òptica.

Altrament, Música de Poetes (2007) és una plataforma virtual que inicialment va ser creada per facilitar l'ús de la música en l'ensenyament de la llengua i la literatura catalana, i amb el temps es va convertir en una eina per promoure la interacció entre poesia i música. Des de l'estiu de 2019, va entrar en una segona etapa amb millores com l'actualització de la base de dades i la millora de la interacció amb els usuaris a través de les xarxes socials i altres col·laboracions. 

Un aspecte rellevant és el compromís de corregir el desequilibri de gènere, ja que inicialment només el 15% dels poetes eren dones i només un 10% dels poemes eren d'autoria femenina, malgrat que molts intèrprets es basaven en els versos de poetesses. Música de Poetes vol donar veu i visibilitat a les dones poetes i compartir les seues creacions amb la comunitat.

I, finalment, Massa Mare (2018-2021) és una antologia de poesia escrita per dones. També representa una proposta visual que crea una sensació de suspensió en l'espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on els objectes dels quals parlen els poemes i els objectes triats per les poetes palpiten amb molta vida. Aquesta materialització dels versos i la metaforització de la matèria es manifesten en l'entorn llis, el primer pla del bodegó.

Aquest enfocament té com a objectiu ampliar l'atenció cap a l'art de la dona artista, reivindicant la seua habilitat de ser dona i artista alhora. S'estén la força de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per crear-ne un pa viu: al servei de les mans, a punt per a ser compartit.

A tall de cloenda, tot plegat amb la Fundació Lluís Carulla i els Premis Baldiri Reixac han creat un premi per la millor experiència docent en la utilització de les TIC a les aules dels centres educatius, en contret en l'assignatura de llengua i literatura catalana. Addicionalment, amb la Fundació Prudenci Bertrana, mobilitzen el Premi LletrA de projectes digitals a Internet en el marc dels Premis Literaris de Girona per emfatitzar anualment el millor projecte digital, escrit en qualsevol idioma, que promocione la literatura catalana a la xarxa.

XXSS

Facebook: https://www.facebook.com/deLletrA

Twitter: https://twitter.com/lletrA

YouTube: https://www.youtube.com/user/literaturacatalana

Revista Lenguaje y Textos

 La revista Lenguaje y Textos, publicada por la Sociedad de Didáctica de la Lengua y la Literatura, es creada para ser un punto de referencia de la investigación científica, así como también de innovación en el ámbito de la enseñanza-aprendizaje de las lenguas y la literatura de todos los niveles educativos.

Presenta una periocidad bianual desde 1991 y como objetivo primordial, pretende promover y difundir con rigor la producción académica y profesional en el campo de la Didáctica de las Lenguas y la Literatura, constituyendo un punto de encuentro para todos los profesionales dedicados a esta área.

Si atendemos con detalle a la estructura de la revista, podemos percibir que se divide en distintas secciones: sección monográfica, sección abierta, experiencias y propuestas didácticas, investigaciones en el área de didáctica de la lengua y la literatura, centros de documentación e investigación, reseñas y publicaciones y convocatorias e informaciones.

Se caracteriza por la calidad y rigor en sus contenidos, así como, por las contribuciones inéditas en las distintas secciones, mencionadas anteriormente. El último número fue publicado el 30 de junio de 2023, siendo el número 57. Cabe mencionar, además, que la revista Lenguaje y Textos se publica actualmente en coedición con multitud de universidades españolas.

En todos sus números se pueden leer artículos muy interesantes, y en el último número, destaco especialmente "Modalidad narrativa e imagen secuencial en el álbum sin palabras" , escrito por María Jesús Colón Castillo. En él se realiza un análisis de las respuestas orales de los lectores infantiles. En este sentido, me resultaría muy productivo e interesante publicar algún artículo relacionado con este ámbito ya que es uno de los temas que más captan mi atención como maestra de Educación Infantil.

Tasca 3 - Revista Articles

La revista Articles, Didàctica de la Llengua i de la Literatura és un espai divers i obert de comunicació pedagògica, dedicada a docents i experts de llengua i literatura catalana que volen conèixer i assabentar-se de les últimes novetats pedagògiques rellevants amb el seu camp d'especialització.

Aquesta revista està editada per l'Editorial Graó (1977), especialitzada en pedagogia educació i formació dels docents (des d'infantil fins a universitat). Cal que va nàixer l'any 1977, no va ser fins al juliol del 1994 quan va tindre la seua primera publicació, tenint continuïtat fins a l'actualitat. La seua periodicitat, és a dir, cada número es publica trimestralment i cada any es publiquen 4 revistes. Sent al gener, a l'abril, al juliol i a l'octubre.

Aquest format pot ser comprat tant imprés com digital i, a banda d'això, compta amb alguns dels seus articles amb un símbol de cadenat obert, designant que són oberts i gratuïts. Cal remarcar que el seu objectiu és transmetre informació que siga útil en la pràctica i la formació docent. A més, pretén crear una xarxa per a l'intercanvi d'idees.

Per poder publicar en forma de text, el seu web oficial compta amb una guia d'estàndards de publicació, en la qual ens suggereix una sèrie o conjunt de pautes per enviar l'article. En primer lloc, ens enumera quatre temes pels quals pots presentar experiències lectives (a l'aula), com l'ensenyament específic, el treball interdisciplinari, la metodologia general... Per altra banda, tenim els elements que ha de tindre tots i cadascun dels articles. Com la seua extensió, el resum/abstract, paraules clau, taules, bibliografia, etc.

Pel que respecta als temes, que tracta aquesta revista, són diversos. Si veiem les últimes publicacions, se centren en les novetats i els reptes que té el nou currículum d'educació (Llei) [97], hàbits lectors [95], planificació didàctica per a l'aula [94], etc.

En definitiva, al ser una revista molt útil per a totes i tots els docents de llengua, més en els departaments d'hispànica i catalana, és una revista que seguint els meus objectius de futur, publicaria en ella. Per aquest motiu, la recomane a tots els docents, de llengua i altres matèries.