Tasca 4 - Dones en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Carmen Conde, nascuda a Cartagena (Múrcia) el 15 d'agost de 1907, va ser la primera dona que va ser acceptada a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) en el 1978. L'any 1914, es va traslladar amb la seua família a Melilla i va tornar a Cartagena el 1920. Durant aquests anys va començar a treballar a la Societat Espanyola de Construcció Naval Bazán i va publicar els seus primers articles a la premsa local. Va estudiar Magisteri i el 1927 va conéixer el poeta Antonio Oliver Belmás, qui la va assessorar en aquesta etapa. Va publicar a revistes poc conegudes dirigides per Juan Ramón Jiménez i la seua primera obra Brocal va veure la llum el 1929. Dos anys després, es casa amb el poeta Antonio Oliver i funden la primera Universitat Popular de Cartagena. L'any 1934 publica Júbilos amb un pròleg de Gabriela Mistral.

Durant l'esclat de la Guerra Civil, Oliver va unir-se a l'exèrcit republicà. Fet que va desenvolupar a la renúncia de Carmen a la beca que havia obtingut per estudiar institucions de cultura popular a França i Bèlgica. Així i tot, va continuar els seus estudis a la Facultat de Lletres de València i va aprovar les oposicions per treballar a les biblioteques. Anys després de la Guerra Civil, Oliver va viure en reclusió a Múrcia, mentre que Carmen es va establir a El Escorial, a casa d'uns amics. La dècada dels anys 40 va ser molt productiva des del punt de vista literari per a ella. Va fer servir noms ficticis com Magdalena Noguera, Florentina del Mar i altres. Va treballar per a l'Editorial Alhambra, va col·laborar en la Secció Bibliogràfica del CSIC i en la Secció de Publicacions de la Universitat de Madrid.

Al llarg de la seua trajectòria ha rebut molts premis, són un clar exemple el Premi Elisenda de Montcada per Las oscuras raíces (1953), el Premi Nacional Simón Bolívar de Siena per Vivientes de los siglos (1954), el Premi Doncel de Teatre Juvenil pel llibre A la estrella por la cometa (1961), el Premi Nacional de Poesia per Obra poètica (1967), el Premi Benito Pérez Galdós de Periodisme, el Premi Adelaida Ristori del Centre Cultural Italià i el Títol d'Almirall de l'Estat de Nebraska (1979), el Premi Ateneu de Sevilla per Soy la madre (1980) amb el lliurament de les claus de la ciutat de Miami i el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1987).

Comptat i debatut, va cultivar diversos gèneres i la seua contribució a la cultura, juntament amb el seu marit, Antonio Oliver, va ser exemplar. Els seus darrers anys els va passar en una residència de Majadahonda. El 1994, va formalitzar la donació del seu llegat cultural a la seua ciutat natal, Cartagena. I va morir el 8 de gener de 1996 a Madrid.